En un magatzem de producte intermedi de cartró, hi ha dues variables que el defineixen: la capacitat objectiu d’emmagatzematge i la capacitat de transferència (o transport de metres quadrats de cartró per hora de treball).
Al contrari del que pot semblar a primera vista, la capacitat de transferència de cartró per hora és molt superior a qualsevol sistema tradicional de cintes o rodets de transport. La raó principal és que, a la sortida de l’onduladora, fem blocs que són agrupacions de piles de cartró a l'amplada i també al llarg d'onduladora.
Aquestes super piles de cartró, que poden contenir des de 1,800 m2 en cartró doble a 4.500 m2 en cartró microcanal, viatjaran de l'onduladora al magatzem i d'aquest a la secció de transformació. Un cop a la secció de transformació, se separen les piles per lliurar-les a cada màquina.
En aquests 12 anys d'evolució dels magatzems verticals, el sector del cartró ha viscut grans canvis, un dels més evidents és la mida de les comandes que són cada cop més curtes. Però menys metres quadrats per comanda implica més transport de piles. Com se soluciona llavors el transport de comandes més petites?
Què passa amb les fàbriques del mercat asiàtic que funcionen utilitzant aquesta tecnologia? Com tots els sistemes, ens hem hagut d'adaptar a les noves necessitats en entrar en aquests mercats. Actualment hem passat de carregar un bloc a poder carregar 2 o 4 blocs de comandes diferents alhora. D'aquesta manera hem reduït el nombre de cicles dels transelevadors i podem mantenir la ràtio de transferència de m2 que necessita una fàbrica d'altes capacitats amb comandes curtes.
Enumerar la solució és simple, però la tecnologia que funciona per dins és més complexa. Una tecnologia que abarca des de les estacions de càrrega especialment dissenyades per a aquest propòsit fins a la programació del sistema intralogístic i els seus transelevadors. Un repte, que unit a les simulacions digitals, ens ha permès participar en nous projectes a tot el món.
